Biografia | |
---|---|
Naixement | 24 juny 1795 Wittenberg (Sacre Imperi Romanogermànic) |
Mort | 26 gener 1878 (82 anys) Leipzig (Imperi Alemany) |
Residència | Wittenberg |
Formació | Universitat de Leipzig Universitat de Halle |
Director de tesi | Johann Christian Rosenmüller |
Activitat | |
Camp de treball | Fisiologia i medicina |
Ocupació | psicòleg, físic, estadístic, anatomista, metge, fisiòleg, astrònom |
Ocupador | Universitat de Leipzig |
Membre de | |
Professors | Johann Christian Rosenmüller |
Alumnes | Hermann Lotze |
Obra | |
Estudiant doctoral | Rudolf Buchheim, August Edmund Segnitz (en) i Leo Ludwig Ferdinand Krokisius (en) |
Premis | |
Ernst Heinrich Weber (Wittenberg, Alemanya; 24 de juny de 1795 - Leipzig; 26 de gener de 1878),[1] va ser un psicòleg i anatomista alemany que va fundar la doctrina anomenada psicofísica. Va tenir dos germans coneguts en el món de la ciència: Wilhelm Eduard Weber (1804-1891) (va fer estudis sobre acústica i moviment ondulatori) i Eduard Friedrich Weber (1806 -1871) (va formular el comportament inhibidor del nervi vague el 1845 i els seus treballs al terreny de l'electromagnetisme van fer que la unitat SI del flux magnètic es denominés amb el seu cognom weber ), ambdós van ser col·laboradors seus en els seus treballs científics. El seu nom apareix unit a la Llei de Weber sobre els estímuls, llei que ell mateix va formular.[2]